septembre / octubre 2013
PORTADA MANEL GINÉ I FREIXES
EDITORIAL
LA CONSULTA SOBIRANISTA
Quan una quantitat de persones de 1.600.000 surten al carrer amb una petició, aquesta ha de ser estudiada i, sobretot atesa.
Primer donarem per bones les xifres de la Conselleria de Governació i anem a ignorar les que dóna el Ministeri de l'Interior ( amb un ministre català ) de 400.000 assistents .
Bé ja tenim la xifra escollida ara . Sigui veritable o no, no la discutirem . Està mal fet però així que ho acordem per l’article 25 i prou.
Bé , el nombre d'habitants de Catalunya és de 7.565.603 d'aquests tenen dret a vot (base de dades de la Generalitat de Catalunya a les darreres eleccions autonòmiques ) un total de 5.413.868 o sigui un 71,56% . Si descomptem 1.600.000 d'aquest total veiem que la possible diferència a favor del no està completament decidida .
1.600.000 és un percentatge sobre els votants del 29,55%
La diferència entre 1.600.000 i 5.413.868 és de 3.813.868 amb un percentatge del
70,45%
Davant d'un Referèndum o consulta crec que és molt agosarat dir que una gran majoria de catalans vol aquesta consulta o referèndum. Una cosa és desitjar i una altra molt diferent tenir .
Vull dir amb això que la meva postura està entre la gent que vol una consulta però això no em fa veure les coses amb un optimisme inexistent. Vull guanyar, no perdre
Per donar aquestes dades ( que es poden consultar a la Wiquipèdia o a la mateixa Generalitat ) ja he perdut amics . Després no tinguem desil.lusions . Només vull ser realista .
Aquestes xifres estan basades en l'actual Llei Electoral ( A Catalunya els partits que han governat han estat incapaços d'elaborar-ne cap en 39 anys ) .
Permeteu de totes maneres una petita reflexió
Quan viatjo per Espanya m'encanta conèixer la seva gent , els seus costums , els seus museus , la seva llengua , la seva cultura , les festes, els seus menjars ..... M'encanten totes les parts d'Espanya i accepto de bon grat les seves peculiaritats estratificades a base de segles. Ningú hauria de ser més que ningú però no es pot imposar per llei una igualtat inexistent . Ortega i Gasset va dir " Castella va crear Espanya , però Castella destruirà Espanya”. Així anem .
Tant costa en aquest país entendre les sensibilitats d'altres gents d'Espanya , la seva llengua , la seva cultura i les seves peculiaritats . Espanya no és només Castella però aquesta a cops d’espasa i de creu s’ha imposat. La seva forma d’entener les coses no és pas la nostra.
PRESENTACIÓ ESTRELLA NAVARRO
Estrella Navarro Ramírez , nascuda a Barcelona l' any 1982. Abans de les Olímpiadas , potser fugint d'elles , la seva família es va traslladar a les Borges Blanques o sigui amb nou anys d'edat . Ara compta amb 31 anys i és Titulada Superior en Gestió Administrativa i Finances . Domina amb fluïdesa el català, el castellà i té nivell mig en anglès i francès .
La seva experiència laboral està vinculada a les relacions públiques i al departament comercial en diverses emissores de la comarca i en diferents establiments comercials.
En lo referent nt al seu recorregut en el món de les comunicacions , la seva especialitat ha estat vinculada al món de la ràdio en particular Ràdio les Borges , on va desenvolupar la seva faceta en programes d'entrevistes i musicals . A Ràdio Juneda exclusivament en musicals i en la cadena dels Quaranta Principals de Lleida on també va desenvolupar la seva faceta musical .
L'Estrella Navarro en la seva faceta artísitca en l'Escala en Hifi de la darrera Festa Major
Col.laboradora i corresponsal del diari de Peñarroya- Pueblonuevo a la província de Còrdova població de procedència de la seva família.
Presentadora d' actes i esdeveniments en les Borges Blanques
Personalment pensava que es tractava d'una interessant professional a més de agraciada físicament. No deu ser una qüestió personal ja que va ser elegida primera Dama d'Honor de la població l'any 2000 . Això dóna un altre al.licient a l'entrevistat .
Estrella té , com a bona andalusa , una vena artística que desenvolupa normalment en certàmens de " Escala en Hi-fi " sent amplíssim el seu repertori.
En qüestió social ofereix els seus serveis voluntàriament col.laborant de forma altruísta amb Organitzacions Humanitàries .
Estrella davant l'imponent mola de la Seu Vella junt al Segre a Lleida
Estrella és una persona de caràcter molt extrovertit, simpàtica i amb do de gents . Té una actitud vital realista i compromesa . Amant de la natura, els animals , la música , el ball , la lectura i el setè art .
Sap apreciar en les persones els seus veritables valors i no suporta l'egoisme , l'enveja ni la mentida .
He d'afegir que m'ha costat molt i molt significa molt , converncer-la perquè col.labori amb aquestes revistes però al fi ho he aconseguit . Espero que vostès , els lectors , sàpiguen valorar la seva vàlua i com no , el seu fitxatge en la part que em correspon .
Des d'ací li donem la benvinguda
Si algun lector vol contactar amb Estrella pot fer-ho al correu electrònic
EXPOSICIÓ DEL PINTOR
ALFONSO IGLESIAS
ARTS 25400
ARTS25400 organitza una retrospectiva de l’obra del pintor borgenc Alfons Iglesias Domenech. Nascut a les Borges el 1894, Iglesias estudià a l’Escola la Llotja de Barcelona, a l’Ateneu Obrer de Gelabert i Vàzquez, i a l’Escola Art. Viatjà a Madrid i París, una fita en aquell temps, i durant la seva trajectòria
col·laborà en revistes d’art alhora que participava de grups artístics on va entrar en contacte amb d’altres artistes lleidatans i barcelonins. Influenciat per Isidre Nonell, Iglesias va mostrar la seva obra a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona el 1918, a les galeries Dalmau (1921), al certamen Barcelona vista por sus
artistas (1931), o al Saló d’Art de Montjuïc (1932 i 1935). Després de la Guerra Civil es retirà a viure a les Borges on es concentrà en la pintura a l’oli amb motius paisatgístics i natures mortes. La inauguració tindrà lloc el proper 30 d’agost a les 20h a la planta 0 de l’Espai Macià de les Borges Blanques. L’exposició es podrà visitar del 30 d’agost al 15 de setembre.
MASIA LES GARRIGUES
RESTAURANT MASIA DE LES GARRIGUES
Situado en la población de les Borges Blanques y capital de la comarca de les Garrigues en la provincia de Lérida. Se trata de uno de los establecimientos más populares y longevos de la comarca.
Desde hace una buena cantidad de años se hizo cargo del restaurante la familia Bessó de Mollerussa siendo su principal representante su hijo Jaume.
Hoy el Restaurante es toda una institución tanto por su situación como por la diferente oferta culinaria en sus diferentes salones y comedores.
También quisiera hacer mención especial a su Maitre, Genoveva Llorens a la que tras muchos años de experiencia hoy es la principal valedora del establecimiento. Y lo digo por ezperiencia propia.
El complejo está ya en la salida de les Borges Blanques, en una situación envidiable por su tranquilidad. El aparcamiento junto a sus jardines y carpas nos da la tranquilidad de olvidarnos del automóbil durante unas horas y algo muy importante en un restaurante, una zona infantil donde podemos olvidarnos de los niños durante la comida.
Masia de les Garrigues es un amplio recinto privado cerrado, una gran extensión (parte de ella en fase de acondicionamiento) está ocupada por unos magníficos jardines así como una serie de terrazas donde poder relajarse. En verano dispone de amplias carpas con las que refugiarse del calor imperante en estas tierras.
El Restaurante en si dispone a nivel ocupacional de toda una gran diversidad de salones y espacios privados con diferente decoración. Tal disposición permite la celebración de grandes banquetes de todo tipo y cantidad de comensales.
En la parte principal del establecimiento existe un gran fuego tipo barbacoa a los cuatro vientos que permite que los clientes puedan observar la cocción de todo tipo de brasa y caracoles.
El tipo de cocina es mayoritariamente de mercado. Su situación a 70 kilómetros de los puertos mediterraneos de Tarragona y Cambrils le permiten añadir, a la oferta de la cocina de interior leridana, gran especialidad en caracoles, tanto a la “llauna” como a la “gormanda” y productos recios del huerto, asi como buenas tan interesantes en la cocina garriguense (cerdo, cordero, cabrito y vacuno, pollo y conejo), una muy interesante cocina del pescado. También debemos añadir que en temporada la cercania de Valls influye en unas más que interesantes “calçotadas” Vuelvo a recalcar que en cuanto a carnes y caracoles es muy interesante la brasa central a vista del comensal.
Sus especialidades són, aparte de los pescados frescos del Mediterraneo como la merluza, el rape y otros són los productos frescos de temporada con unas verduras y frutas de la huerta comarcal. La espaldita de cabrito al horno, el salteado de setas con foie són platos dignos de destacar.
Su oferta aparte de una extensa carta acompañada con vinos de las comarcas catalanas y Rioja destaca por sus Costers del Segre de proximidad.
Tiene también un menú diario así como uno especial que puede ser la “calçotada” o la “caragolada” según temporada.
Es muy interesante recalcar que los viernes y sábados noche existe la opción Pizzeria destinada a los más jovenes con un surtido idéntico a cualquier pizzeria al uso pero elaboradas al momento y con productos frescos y de proximidad.
CONTACTOS
Masia les Garrigues
Carretera de Tarragona KM. 67,7
25400 les Borges Blanques -- Les Garrigues -- Lleida
Teléfono 973 141033
Fax 973 142244
JESÚS ÀVILA GARNADOS
A principis del mes d’agost varem tenir la visita de l’escriptor i articulista Jesús Ávila Granados. En Jesús ha escrit 94 llibres i més de vint-i-cinc mil articles periodístics. Te moltes vessants però ací ressaltarem les del seu coneixement dels olis d’oliva, el món templer, el medieval i tot un seguit de temes parapsicològics i esotèrics.
Ramon Gassió, Jesús Ávila i la seva esposa Lola a la Plaça dels Porxos de les Borges Blanques
Va venir acompanyat de la seva esposa Lola que és l’encarregada dels temes fotogràfics. Una bona companyia. Ens va dedicar un dia sencer de la seva agenda i varem anar a visitar tres dels llocs més emblemàtics de la comarca. Els Vilars a Arbeca, el Parc Temàtic de l’Oli i les pintures rupestres del Cogul.
Ens varem trobar a la Plaça dels Porxos i després de donar un tomb pel mercat del dissabte varem anar a visitar a en Josep Capell. En Josep Capell i en Jesús Ávila tenen una vella amistat de quan quest darrer li va fer un reportatge. En Capell és un dels pocs artesans pastissers que encara elaboren el famós pa de ronyó o com també s’anomena el pa petit.
Jesús Ávila amb Dolors Balagué en els Vilars d'Arbeca
A continuació les nostres passes es dirigiren a la magna fortalesa ibera dels Vilars. Està situada prop Arbeca i junt al Canal d’Urgell. Varem visitar les excavacions i després una interessant xerrada amb les dues noies que feien de guies, Les dues Dolors. No era el primer cop que ho visitava però com ja feia uns quants anys de la darrera visita ho va trobar molt canviat. Totes les persones que faci un cert temps que no hi van val la pena tornar-hi.
D’allà ens dirigim a les Borges Blanques i de la població al Parc Temàtic de l’Oli on ens atengué Maria del Carme Garcia. Una molt interessant visita.
Jesús Ávila entrevistant a Francesc Riera del Parc Temàtic de l'Oli
D’allà cap a l’interior de la comarca de les Garrigues. Fins a les pintures del Cogul. Ens esperava la regidora de cultura, la senyora Francesca que ens va portar per tot el nou recinte del Centre d’Interpretació de la Cova dels Moros. D’allí fent com si fóssim cabretes varem pujar a les tombes antropomòrfiques del Saladar. Un cop feta la visita al recinte funerari ens va convidar a casa seva on varem continuar amb una interessant tertúlia amb el seu marit i un gran coneixedor dels temes de l’oli garriguenc.
Ja avançada la vesprada el matrimoni Ávila va tornar a la seva residència de Santa Perpètua de Mogoda
Centre d'Interpretació de les pintures prehistòriques del Cogul
CELLER ELS VILARS
VINYA ELS VILARS
Al començament de l'any 2002, començaven a créixer els primers ceps de sirà i merlot. Importats expressament del sud-est de França, aquests ceps demostraran, un cop més, que aquest tipus de terra i aquest clima els són favorables, com els tractaments minuciosos a què són sotmesos per part del seu cultivador
Un dels grans secrets de Vinya els Vilars és que produeix només 15.000 litres l'any, una producció limitada que es pot fer tot mimant el vi des de l'arrel fins que arriba a les mans del consumidor final.
Vinya els Vilars pertany a la denominació d'origen Costers del Segre, sis hectàrees de superfície que es caracteritzen per un tipus de sòl calcari, amb un clima mediterrani, d'hiverns freds, estius calorosos i una mitjana de precipitacions baixa.
El propietari i al mateix temps promotor del celler és l'empresari arbequí Antoni Aldomà
CINC VINS (tots ells negres)
Vilars roure 6 mesos en bota 50% merlot-50 % syrah
Vilats 13 mesos bota bordelesa roure frances 50% merlot 50% syrah
Gerar 12 mesos bota 100 % merlot
Leix 13 mesos 100 % syrah
Tallat de lluna 24 mesos bota 100 % syrah
973 149144
Vins elaborats pel Celler Els Vilars d'Arbeca
VINS DEL CELLER TOMÀS CUSINÉ
CARA NORD
A la pintoresca zona de les muntanyes de Prades ha nascut un nou celler. Es tracta del Celler Cara Nord i té aquest nom per pertànyer les vinyes a la zona coneguda com el Nord de les Muntanyes de Prades.
Aquesta iniciativa correspon al conegut Celler Tomàs Cusiné que està establert a la preciosa població del Vilosell a la comarca de les Garrigues.
De moment tan sols elaboren dos vins, un de blanc i un de negre. El blanc comercialitzat amb el nom de CARA NORD blanc 2012 amb raïms de varietats macabeu i chardonnay. Cultivat en parcel·les separades entre boscos a una alçada de 800 metres d’altitud.
El negre, també amb el nom de CARA NORD negre 2012, elaborat amb ceps aïllats en parcel·les entre els boscos del mont Poblet i la Serra de Prades. Aquestsceps proporcionen uns vins amb unes proporcions de 42 % de Garnatxa, 28 % de Syrah i un 20 % de Garrut.
Per poder informar-se més be, conèixer totes les característiques us enllacem amb la seva pàgina web
www.caranordceller.com www.caranordceller.com o al correu electrònic hola@caranordceller.com
OLI DELS TEMPLERS CANVI A LLEIDA
OLI DELS TEMPLERS NOTÍCIES
L'empresa SUD-OEST ACTIU S.L. elaboradora dels prestigiosos olis verge extra (AOVE) i ecològic comercialitzats amb les marques OLI DELS TEMPLERS i LA COMANDILLA i que tenen el major nombre de referències d'oli personalitzat (més de 150.000) ha decidir formar part de l'Associació Promotora d'Entitats Agroalimentàries de Lleida (APEAL)
Aquesta Associació radicada en la ciutat de Lleida té com a objectiu la prestació de més de trenta serveis i la promoció tant física com virtual dels productes agroalimentaris i derivats que es produeixen i elaboren a les comarques lleidatanes.
Tenint en compte aquesta premisa, l'empresa SUD-OEST ACTIU SL ha considerat convenient el seu trasllat a Lleida amb la finalitat d'estar més a prop dels moviments comercials i d'exportació que ofereix un centre logístic com és la ciutat de Lleida.
A partir d'ara ens podeu trobar a
APEAL (Associació Promotora d'Entitats Agroalimetarias de Lleida)
C / Taquígraf Martí, 1
25008 Lleida
Tf 973 234106
sudoestactiu@hotmail.com
LA GASTRONOMIA ESPANYOLA
GALÍCIA
A les nostres terres catalanes sempre hem mitificat Galícia. Primer perquè és força lluny i al no ser veins no tenim massa contacte i ja sabem que el contacte malmet les relacions. Segon, Catalunya està a la vora d'un mar domèstic, la Mediterrània i Galícia en un oceà immens, a la fí del món. Amb una costa, la de la Mort, espantosa i llegendària.
El Camí de Sant Jaume ha marcat la història de Galícia
Catalunya tot i que te força costa està bolcada cap a terra i Galícia ho està cap a la mar. La cuina gallega és coneguda pel seu peix i marisc i Catalunya n'és una gran consumidora. Per això tants i tants catalans fan les seves vacances a aquestes terres. I quan hi són de vacances per descomptat que mengen força productes de la mar.
Far de Finisterre (Fisterra)
Fem un recordatori als productes gallecs per excel.lència i fotografiats basicament a la Costa da Morte, Santiago de Compostela i Fisterra.
Costa da Morte a la província de Corunya
El centre neuràlgic de tota Galícia, Santiago de Compostela. La catedral
Port de Malpica de Bergantiños en plena Costa da Morte
Arribant al port de Fisterra després de deixar el vaixell. Cap a la llotja
Centollas
Les apreciades "empanadas" de carn, tonyina, marisc ...
Caixes de peix ben alineades a la llotja.
El lluç de l'Atlàntic recien pescat a la llotja.
Nècores i bous de mar
Grans pops a punt per ser cuinats com a "pulpo a feira".
El conegut formatge de "teta gallega" artesà.
L'argent dels peixos preparats a la llotja per ser adquirits pels peixeters.
Llamantols en un acuari d'un restaurant a Santiago de Compostela.
Orades i altres peixos ja adquirits en la subhasta.
Els saborosos i cars "percebes" de la Costa da Morte.
L'horreo és la construcció popular més coneguda de Galícia. És un petit magatzem
La vedella gallega te fama internacional.
I mai pot faltar un passeig pel centre històric de Santiago.
UN ARTISTA XAVIER GINÉ
XAVIER GINÉ
No estem massa acostumats a veure joves artesans dedicats al món de la joieria. Als nostres pobles el fet més normal és que les joieries encarreguin les seves peces a obradors molts cops industrials.
A les Borges Blanques tenim un artesà jove ( te 27 anys) que després d’estudiar l’ofici a la ciutat de Córdoba on per cert hi ha una llarguíssima tradició en el treball dels materials preciosos com l’or, la plata i el cuir. Tradició que ve ininterrompudament dels temps de la dominació sarraïna d’aquelles terres.
En Xavier Giné va estudiar i fer les pràctiques durant dos anys a l’Escola de Joieria Cenjosur.
Des de fa quatre anys te obert el seu obrador al carrer de la Bassa i la part exterior de l’obrador s’ha convertit en botiga oberta al públic on podem trobar les seves creacions nascudes del propi disseny segons les peticions dels clients. Com hem dit primer dissenya, desprès fabrica i també arregla peces.
La seva inversió fou quantiosa sobre tot en la maquinària necessària.
La seva preferència per a treballar és l’or, amés és el metall preferit per la seva clientela tot i que la plata és més assequible. També ha copsat que cada cop la gent és més favorable a la creació i el disseny.
També, tot i els seus dissenys, te peces de fabricació aliena entre les que destaquem la línea catalana amb banderes estelades adaptades a la joieria. Tambédisposa d’una exposició i venda de rellotgeria molt interessant.
Com tots sabeu la Confraria de l’Oli Verge Extra de les Garrigues, atorga anualment el Premi Oliva Arbequina de Plata. Bé, el disseny i l’elaboració van ser obra d’aquest artista borgenc.
Disseny del premi Arbequina de Plata 2013
UN ARTESÀ VIVES-SARDÀ CANSALADERIA
Xavier Vives en la seva botiga
Sempre s’ha tingut per bo el tòpic de que era en les comarques d’Osona i de la Garrotxa on es feia el millor embotit de porc de tota Catalunya. Jo vaig viure a Barcelona i allí també tenien aquesta percepció. Però no era una percepció empírica sinó que a la gent ens agraden molt els tòpics i així es va quedar. Tinc que dir que com a tòpic arrelat hi havia el que l’oli de les Borges, no de les Garrigues era el millor del món. Dir que eres de les Borges i sortir la conversa de l’oli era immediata. Així a Barcelona tothom gastava oli de Borges, però és que era oli de l’empresa Pont de Tàrrega.
Preparant les llonganisses
Sense marxar d’esme torne-m al porc. Jo havia tingut grans polèmiques pel tema de si fèiem o no bons productes del porc a Lleida. Jo ho defensava i ells me contradeien fins que ens hi portava una proba. Llavors es tornava imprudent ja que cada cop que baixava m'en demanaven
Assortit de bulls i bisbes.
De petit a casa matàvem un "tossino", en criave-m dos, l’un es venia i l’altre formava part de l’alimentació familiar. Recordo les matances i la gran bondat dels productes elaborats.
El temps i els canvis socials ens van portar a no criar la familiar bestioleta i com estavem acostumats al gust de les nostres elaboracions no ens agradava cap cansaladeria, ull! No he dit que no fos bo sino que estavem mal acostumats a un sabor particular.
La llonganissa seca és un dels productes del porc més apreciats
Llavors va ser quan es van establir a les Borges una familia de l’Albi, els Vives-Sardà i vet ací que el porc que ells elaboraven si ens va agradar i cap allí. A més la meva mare va posar una botiga de queviures i veníem els productes del porc fets a cal Vives de la plaça. Tinc que dir que els millors i més fidels clients eren forasters en especial de Barcelona. Això a la sucursal imagineu a la central o sigui a la plaça.
botifarra blanca o de llengua.
Amb els anys s’ha quedat al front de la botiga l’únic noi que tenien en Xavier, és el petit de la saga i continua amb la tradicional forma d’elaborar familiar,
Possiblement la gran elaboració de Xavier Vives sigui la llonganissa tendra
Els productes més sol·licitats són la llonganissa tendra que a Barcelona en diuen botifarra i causa moltes confusions, la botifarra blanca de la llengua, la botifarra negra de sang, molt tradicional i especialment saborosa, la llonganissa seca que te molt predicament que no és altra que la tendra deixada secar. També fan carn magra picada i unes cansalades del pitillo a la sal o al pebre realment apetitoses. Estic escrivint mentre hi penso i se’m està fent una feina feixuga ja que me’ls menjaria ara mateix.
La botifarra negra. Un dels productes estrella de la casa
OPINIÓ QUI ENS MANA?
PRÈVIA
Espanya era un país dictatorial amb una representació anomenada "orgànica " on l’ institució representativa eren les Corts i el formaven tres terços , un per designació directa del " Caudillo Franco” , un altre eren representants d'institucions i entitats ( òrgans ), d’ací la denominació "orgànica " . La totalitat d'elles eren de caire franquista i l'altre era elegit pel poble amb tota mena de limitacions en els votants ( caps de família ) i els mateixos candidats a diputats provenien de la classe dominant que casualment coincidia amb els més purs perfils franquistes .
En morir tan "estimat personatge " a Espanya es va produir el "canvi polític " denominat Transició . Aquesta no va ser altra cosa que un gran pacte polític on la classe dominant va seguir conservant tot el poder econòmic , judicial i religiós , va permetre als polítics més actius contra l'Antic Règim tenir la seva quota de participació política . Aquesta Transició va ser bastant pacífica , tutelada pel Rei , la dreta econòmica i la resta de poders fàctics destacant també l'aprovació del Govern Republicà dels Estats Units d'Amèrica.
Arribem al moment clau de la reforma electoral . Es va decidir que s'apliqués la coneguda com "Llei d'Hondt " que prima els partits grans en detriment dels petits i també afavoreix els territoris petits en detriment dels grans, fent absolutamente inútil la màxima revolucionària francesa de "cada home un vot " . En segons quines circumscripcions un diputat és més onerós que en altres.
L’ intenció , a causa de l'efervescència del moment ( es presentaven infinitat de petits partits ) era que els partits petits no poguessin arribar al mínim de vots i percentatges necessaris per poder obtenir representació . Així no rebrien ajuts públics i es veurien obligats a desaparèixer . D'aquesta manera , el nombre de formacions polítiques tant al Congrés com al Senat serien limitades . En les últimes eleccions generals de 2012 només van aconseguir representació al Congrés 13 formacions de les quals 11 estan per sota dels 16 representants. entre ell 8 amb cinc o menys diputats).
A causa d'aquesta Llei electoral podem trobar-nos amb casos tan injustament flagrants com el fet que grups com Convergència i Unió amb un total de 1.014.263 vots obtingui 16 diputats al Congrés espanyol i en canvi partits com “Izquierda” Unida amb 1.680.810 vots només obtingui 11 representants . Amaiur , la coalició basca amb 333.628 vots tingui 7 representants i Unió Progrés i Democràcia amb 1.140.242 sol en aconsegueixi 5 . Fins i tot podria donar-se el cas , per cert bastant irreal , que el que guanyés les eleccions per nombre de vots no tingués ni un sol representant . S'ha donat el fet que en diverses ocasions el vencedor d' unes eleccions en nombre de vots no ho ha estat en nombre d'escons. Pot formar govern el partit perdedor .
El límit d’ electors necessaris perquè una formació tingui representació parlamentària , autonòmica o municipal varia segons les eleccions . Ara en l’Estat Espanyol tenim ( de menor a major rang ), municipals , autonòmiques , generals i europees .
Anem a veure qui ens mana , el nombre de persones que formant part d'un partit polític governen en una jurisdicció . Anem a prendre com a exemple la ciutat de les Borges Blanques amb 11 regidors , el Parlament Català amb 135 diputats i les Corts Espanyoles amb 350 diputats .
El cas municipal ( les Borges Blanques ) . Eleccions municipals 2011
La ciutat té un cens d'habitants de 6.058 ( dades del propi ajuntament a juliol de 2011 ) , d'ells tenen dret a vot 4.404 un 73 % del cens . Són doncs 1.654 els habitants sense dret a vot ( menors de 18 anys , estrangers , etc ) . Un 27% del cens poblacional .
La participació va ser del 60,97% de les persones amb dret a vot , el nombre de vots va ser de 2.537 pel que varem tenir (el que suma entre abstenció , blancs i nuls) 2.015 electors el que representa un 45,75% del cens electoral i un 33,26% del cens poblacional .
Les eleccions les va guanyar Convergència i Unió amb 990 vots el que significa el 22,48 del cens electoral .
Per poder formar govern va necessitar el suport d'Independents per les Borges Blanques que havien obtingut 206 vots un 4, 68% del cens electoral . Sumats representen un total de 1.196 vots i un percentatge del 27,16% de votants .
Aplicant aquests percentatges sobre el cens d'habitants ens porten a que un grup de ciutadans que arriben al 19,74% de la població són els que governen a tot el col · lectiu municipal . O bé, mirat d'una altra manera el 81,26% de la població no té cap possibilitat de participar directament en el govern local .
L'exemple de Catalunya Eleccions autonòmiques 2012
L'autonomia de Catalunya té un cens d'habitants de 7.565.603 persones (dades de la pròpia Generalitat en 2012 ) , d'ells tenen dret a vot 5.413.868 1 71,56% del cens. Són doncs 2.151.735 els habitants sense dret a vot ( menors de 18 anys , estrangers , etc ) . Un 28,44% del cens de la població catalana .
La participació va ser de 3.668,310 votants de les persones amb dret a vot, un percentatge del 67,76%. El nombre de vots vàlids fou d' 3.582.272 el que representa un 47,35% de la població total . Hi va haver una abstenció de 1.745.558 ( 32,24% ) persones als quals afegim 52.898 vots en blanc (1,44 %) i 33.140 de nuls (0,90 %) (el que suma entre abstenció , blancs i nuls de 1.831 596 electors que representa un 34,58% del cens electoral i un 24,21% del cens poblacional .
Les eleccions les va guanyar Convergència i Unió amb 1.116.259 vots el que significa el 30,70 % del cens electoral .
Aplicant aquests percentatges sobre el cens d'habitants ens porten a que un grup de ciutadans que arriben al 14,75% de la població són els que governen a tot el col · lectiu autonòmic . O bé, mirat d'una altra manera el 85,25% de la població no té cap possibilitat de participar directament en el govern autonòmic . Evidentment aquestes xifres es refereixen al Govern no al Parlament ja que per poder elaborar lleis Convergència i Unió necessita del suport puntual d'altres formacions .
L'exemple espanyol . Eleccions generals 2011
La nació espanyola té un cens d'habitants de 47.042.984 ( dades del propi Estat al juliol de 2011 ) , d'ells tenen dret a vot 35.779.491 el 76.06 % del cens de població total . Són doncs 11.263.493 els habitants sense dret a vot ( menors de 18 anys , estrangers , etc ) . Un 23,94% del cens .
La participació va ser de 24.666.392 votants , e1 71,69% de les persones amb dret a vot . L'abstenció va ser d' 9.710.775 un percentatge del 28,31% a la qual afegim 333.461 vots en blanc (1,37 %) i 317.555 de nuls (1,29 %) el que suma entre abstenció , blancs i nuls 10.361.791 electors el que representa un 30,97% del cens electoral i un 22,03% del cens poblacional .
Les eleccions les va guanyar el Partit Popular amb una majoria absoluta de 186 diputats amb 10.830.693 vots el que significa el 44,62%del cens electoral .
Aplicant aquests percentatges sobre el cens d'habitants ens porten a que un grup de ciutadans que arriben al 23,02% de la població són els que governen a tot el col · lectiu nacional . O bé, mirat d'una altra perspectiva, el 76,98% de la població no té cap possibilitat de participar directament en el govern de la nació .
És molt interessant saber que en aquests moments i segons dades dels mateixos partits , el Partit Popular té 833.034 militants ( És el Partit governant ) el que suposa un percentatge del 1,77% dels espanyols .
L'altre partit amb possibilitats de gobarnar , el PSOE té 216.954 militants el que pressuposa un percentatge del 0,46 dels ciutadans .
Segons aquestes valoracions a Espanya ens governen ( alternant ) un 1,77 % i un 0,46% d'espanyols . ( Pressuposant que tots els gobernants pertanyin o siguin simpatitzants i afins a aquests partits ) .
Pel costat contrari podem suposar que hi ha un percentatge del 98,23% de persones alienes a les tasques de govern en el cas del Partit Popular i un 99,54% en cas que fos el PSOE qui governi .
TURISME PROPER ALQUÉZAR
Vista general de la població
Alquézar és una població d'origen medieval amb una població al voltant dels tres-cents habitants . Està situada al marge dret del riu Vero, en el seu últim canó , al peu de les cadenes muntanyenques de Balcez i Olson a la serra de Guara. A la província d'Osca Les seves distàncies són, d' Osca 51 quilòmetres , de Lleida 100 quilòmetres i de Barbastre uns 20 quilòmetres.
Ametllers florits a la primavera
La seva economia és la típica de secà amb oliveres i especialment ametllers . Un dels seus atractius turístics és a la primavera quan floreixen alhora tots aquests ametllers omplint el paisatge d'un blanc immaculat.
Vista del riu Vero al voltant de la població d'Alquézar
Com hem dit anteriorment la població està abraçada pel riu Vero , afluent del Cinca i que més tard regarà les hortes de Barbastre . La seva orografia és espectacular amb una gran quantitat de barrancs lo que la converteix en la capital espanyola de la pràctica del barranquisme . Diverses empreses es dediquen al subministrament dels equips i material per a la seva desenvolupament esportiu . Aquest fet també incideix en l'existència de diversos establiments hotelers i restaurants. També en una indústria artesana de productes relacionats amb la zona .
Col.legita de Santa Maria la Mayor
Històricament data de temps molt llunyans però deu el seu nom al castell d'Al - Qasr que defensava els accessos a Barbastre . Més endavant el castell es convertiria en la principal fortalesa àrab enfront dels regnes cristians del Sobrarbe . El rei Sancho Ramírez d' Aragó va concedir la vila a l'Abat de Fanlo i en 1069 li va concedir furs de població .
El claustre de la col.legiata
L'edifici més important de la població és la imponent col.legiata de Santa Maria la Mayor construïda a la zona del castell ( la part més elevada de la població ) .
El Castell-col.legiata va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1966 i en 1982 ho seria tot el conjunt urbà .
Portal de entrada a la vila
Molt interessant són els pobles limítrofs de Asque , Colungo , Radiguero , Sant Pelegrín i Buera on destaquem un molí restaurat per l'Associació Olearum , Cultura i Patrimoni del Aceite amb un recomanable restaurant .
PER VISITAR
Barrancs del Vero
Pont medieval sobre el Vero
Col.legiata de Santa Maria la Mayor
Plaça Major
Portal d'entrada a la població
Parròquia de Sant Miquel Arcàngel
Museu del Segle XVII
Museu Etnològic Casa Fabián
Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara .
Parc Cultural del riu Vero
Abrics amb pintures rupestres
La col.legiata per la nit
FESTES
Romeria a l'ermita de Sant Antoni al gener
Romeria a l'ermita de Dulcis , segon diumenge de maig
Festes de Sant Hipòlit , de l'11 al 14 d'agost
Festes de Sant Nicóstrato el 8 de novembre
Esglèsia parroquial de Sant Miquel Arcàngel
ESPORTS
Esports d'aventura aprofitant l'entorn del parc natural com barranquisme , espeleologia , escalada i tot tipus d'excursions .
Pont medieval sobre el riu Vero
GALÍCIA PRODUCTES GASTRONÒMICS
APEAL ASSOCIACIÓ AGROALIMENTÀRIA DE LLEIDA
Les comarques de Lleida són un empori en el sector agroalimentari en tota Espanya. Pioneres amb investigació, I+D i l’aplicació dels coneixements resultants junt amb una experiència pràctica de segles. Aquesta situació les converteix en un centre neuràlgic de la producció agrària i constata un admirable creixement exponencial en el camp de la transformació i de l’industria.
L’objectiu és la creació de un centre multiempresarial agroalimentari permanent de productes primaris, transformats i industrials elaborats en les comarques lleidatanes. Aquest centre està ubicat en ple cor de la ciutat de Lleida convertint-se en una mena de sucursal de productors molts cops allunyats de les capitals econòmiques.
Organitzar, gestionar i promoure la difusió de productes i serveis dels associats, així com també tota mena d’informacions i activitats relacionades, fent us de qualsevol tipus d’aplicacions, suports i canals de difusió i promoció, tenint en compte les edicions de publicacions tan físiques com virtuals i audiovisuals.
Tres persones han promogut aquesta iniciativa. L’un economista, expert en marketing, publicitat i el món de l’imatge, . L’altre provinent del sector de la sanitat alimentària i el darrer del món de l’informàtica i xarxes socials.
L’Entitat resultant ha estat l’Associació Promotora d’Entitats Agroalimentàries de Lleida amb les sigles APEAL. Aquesta Associació està exenta d’ànim de lucre i està configurada per membres associats.
La primera empresa situada en la nova Associació Agroalimentària. Oli dels Templers
Per portar a terme les seves activitats disposa de l’estructura necessària amb uns cèntrics locals a la Plaça del Clot de les Granotes de Lleida, concretament en el carrer Taquígraf Martí número 1. Consta d’una superfície de 800 metres quadrats repartits entre exposició, sala diàfana polivalent i espais compartimentats unitaris.
La seva activitat es centra en els particulars i empreses de tota mena ubicades a les comarques lleidatanes dedicades a la producció, transformació, difusió, i comercialització de productes agrícoles i alimentaris amb les seves derivacions.
Per portar a terme aquest objectiu disposem de mitjans tan físics com virtuals aprofitant tots els avantatges que ens donen les noves i més modernes aplicacions informàtiques i telemàtiques encarades a Internet i a la comunicació audiovisual, xarxes socials i tots els mètodes de divulgació on-line i física tradicional.
Posem a disposició dels associats serveis relacionats amb el comerç electrònic actuant com a suport de difusió i divulgació, així com altres prestacions virtuals com són dominis, imatges corporatives, publicitat, logística i altres.
Amb la finalitat de realitzar la nostra funció podem oferir als associats al voltant d’una trentena de serveis ampliables i exclusivament adequats a la seva activitat. Entre ells destaquem, entre aquesta trentena, la formació, les xerrades, la fiscalitat, el marketing, marques i patents, dissenys, anàlisis, subvencions, publicitat, col·loquis, conferències
Estem a la seva disposició al carrer Taquígraf Martí número 1
25008 Lleida
Telèfon 651 913 019
L'ENTREVISTA D' ESTRELLA NAVARRO
Estrella Navarro
ENTREVISTA A MANEL GINÉ
CAPÍTOL PRIMER
Aquest mes portem a la nostra revista “Parlem de les Borges Blanques” a una de les figures cabdals de la població.
Ho ha estat tot! Un home senzill però molt emprenedor i en tots els àmbits imaginables.
Podríem parlar d’ell i les seves activitats força dies però deixarem que sigui ell mateix qui ens parli en primera persona i ens doni les seves pròpies opinions respecte a altres temes.
Ell és el senyor Manel Giné i Freixes.
Manel en plena activitat
Un plaer d’entrevistar-lo, Manel
Jo vaig néixer a les Borges l’any 1928, avui tinc 85 anys i sempre he viscut a les Borges. Érem pagesos i els meus pares treballaven al tros. El meu pare era fill únic i com moltes olives no teníem anava després de collir a treballar al molí, això ho feien molts pagesos.
Voldríem preguntar-li una mica més sobre vostè. Ens ha dit que va néixer i ha viscut sempre a les Borges Blanques. En quin ambient familiar?
El pare i la mare eren pagesos i jo anava al col·legi dels frares que estava situat al mateix carrer on vivia. Jugàvem quan sortia pels carrers dels costats i recordo que anàvem descalços. Els carrers no estaven pavimentats i l’ajuntament ens pagava un cèntim per cada ou de garsa que els portàvem, si portàvem alguna garsa potser ens en donaven 50 de cèntims. També recordo amb pena que anàvem a esfullar nius i a posar rateres. Nois i noies jugàvem tots junts. Portàvem pantalons i jaquetes cosits per les mares ja que s’havia d’estalviar molt. Formàvem grups de nois i noies i jugàvem a enfrontar-nos amb d’altres grups a pedrades generalment al darrera de la Parròquia. Després també portàvem fones de goma i voltàvem pel Castell. També anàvem pels trossos a prendre cireres i el col·legi era molt rudimentari .
En Manel Giné en l'actualitat
El Col·legi era mixt, nois i noies junts?
No, llavors els pares em van portar a un altre col·legi que era a on hi havia el Convent de les Monges, les classes eren a la planta baixa. La porta d’entrada estava situada al Carrer Sant Jaume on avui hi ha un comerç de xinesos. Estàvem separats, els nens de les nenes. Tot era en català. Les Escoles actuals al principi no estaven construïdes però quan es van inaugurar jo ja hi vaig anar. A les escoles hi havia els nois a la planta baixa i al primer pis les noies. Grans patis, les classes eren en català. Com tot el col·legi encara no estava tapiat anàvem a jugar al Molí de Vent. Vaig anar doncs a tots els col·legis. Quan els pares van decidir tornar-me a portar als frares va esclatar la guerra.
Això li volia preguntar que la guerra el devia afectar molt de ple. Quina edat tenia, Manel?
Bé, vuit anys. Jo tenia vuit anyets quan va començar la guerra i onze quan va acabar.
A l’esclatar la guerra tots els col·legis foren col·lectivitzats i van passar a dependre de l’Ajuntament. Llavors era aquest qui decidia on teníem que estar escolaritzats i em va tocar anar al col·legi dels “Republicans” on hi ha avui la Plaça de les Escoles Republicanes junt al Poliesportiu. Les classes seguien sent en català.
Llavors van sofrir els bombardejos?.
El front era lluny però a les Borges hi havia tropa i a més estaven els milicians a l’Ajuntament.
Vaig veure cremar l’església. Hi van portar llaunes de gasolina i encara recordo les flames. Això va ser al principi.
El convent de les Monges no el van cremar, van portar els sants a la carretera de Tarragona i allí hi van calar foc. El convent en sí no va estar afectat
Qui ho va fer?
Això ho van fer els revolucionaris. Diguem que van ser els partits d’extrema esquerra que dominaven la situació.
El convent, concretament l’església, va ser utilitzat com a garatge i hi van portar els cotxes i allí els arreglaven. La gent més gran encara recorden que es va trobar un fossar dins l’església amb força ossos i calaveres. Els infants amb un llum de mecànic baixàvem a veure les calaveres.
No li feien por?
No! i llavors el convertiren en cafè, El cafè dels Rabassaires (era el sindicat del POUM).
En quant a l’església dels frares de les tres que hi havia a les Borges els van fer marxar a tots, però el cuiner es va quedar tocant el violí. Es va presentar als revolucionaris i a aquests els va caure tan bé que el van respectar.
Els “vales” pels racionaments d’aliments (tu no podies anar a buscar directament els queviures a la botiga) els tenies que anar a buscar a on hi ha el convent, on hi havia el “Comitè Local”. Les pastisseries estaven col·lectivitzades i el pa l’havíes d’anar a buscar als baixos de l’Ajuntament que aleshores estava a la plaça
Estava tot dissenyat, vaja, planificat?
Tot estava en mans de comunistes i anarquistes
Es feia cine en el cine Modern, al carrer de Sant Jaume, on hi ha la botiga dels xinesos actualment.
Manel Giné amb els seus pares
Com es va salvar dels bombardejos?
La mare treballava en una fonda amb un germà seu. Aquesta fonda està on avui hi ha el semàfor del centre. La mare era cuinera i allà hi havia uns policies que estaven destinats al campanar on tocaven les campanes quan veien venir avions. Al començar la guerra havien près totes les campanes menys la grossa per fer material de guerra. Aquells policies, com he dit, estaven al campanar amb uns prismàtics. Llavors al sortit del poble, concretament a la Fita hi havia dos soldats més amb una bandera vermella i armats. Quan veien venir els avions tiraven un tret a l’aire i llavors els del campanar veien la bandera. Si eren enemics les campanes repicaven dos cops. El dia del primer bombardeig jo no vaig anar a estudi, em vaig amagar. Baixava pel carrer de la Bassa amb la meva cosina i vaig sentir la campana. Vaig advertir-la de que aquell toc, ja que jo ho sabia pels soldats, significava que s’atansaven avions nacionals. Vaig marxar corrents i ja veia esclatar les bombes amb una gran polseguera i pedres que volaven. Vaig veure força morts i anava direcció al Terrall i a Cal Paco ja notava com l’ona explosiva m’havia clavat una sèrie de vidres a l’esquena. Segons una sèrie d’articles que vaig publicar amb el temps vaig tenir l’informació del nombre de morts.
Imatges d'un carrer de la població després del bombardeig
Va afectar molt la guerra a les Borges ?
Es va afusellar a molta gent. Sobretot per part dels anarquistes. Jo em recordo d’unes persones que van matar junt al cementiri vell, jo vaig arribar a veure la sang dels assassinats. Era l’ambient de l’època.
Ningú sap lo que és una guerra sinò la viu !
S’ha de viure.
Quan va acabar el bombardeig vaig tornar a casa amb l’alegria lògica dels meus pares.
Al Terrall hi havia unes rases on s’hi van refugiar la gent i on en van morir bastants
El col·legi dels Republicans va estar molt afectat. Van morir els professors, el director, la seva dona i dos fills seus.
En el segon, jo he escrit com he dit, uns articles seguint les informacions del Jutge de Pau d’ aquells temps i d’un agutzil del Jutjat, informacions actuals, I per separat em van confirmar la xifra de 80 morts que van ser recollits per un camió i enterrats en una fossa comuna en el cementiri. Per poder-los identificar posteriorment van tenir que tornar-los a desenterrar i identificar-los amb propietat. Ja veus com estaven les coses.
El Raval del Carme sota l'efecte de les bombes
Terrorífic.
Si aquest bombardeig fou contra la gent. No hi havia tropa, va ser un bombardeig per matar canalla i gent. La tropa vindria més tard quan va arribar el front a Lleida.
On us refugiàveu?
Els col·legis ja no donaven classes i llavors a la plaça al davant del cafè que hi ha anaven fent un forat i posant-hi troncs i terra al damunt. Com Lleida ja estava en mans nacionals l’exèrcit republicà s’instal·là per la població. On hi ha l’Slavia o sigui a cal Paco hi havia l’Estat Major. Els Refugis de la plaça i de cal Paco eren de formigó amb una entrada i una sortida perquè si queia la casa de l’entrada poguessin sortir per l’altra porta. L’Església també feia de refugi ja que deien que era inviolable. Tot i no tenir teulada i estar cremada la gent s’hi refugiava, portaven matalassos i els posaven als racons. Pujaven al campanar ja que no podien tocar les bombes, d’això encara me’n recordo Aquest bombardeig va ser a l’abril i llavors van començar a venir tropes. On avui hi ha el Caprabo hi van haver diversos afusellaments crec que per espies. Van venir el Lister i altres grans dirigents comunistes. Ho sabíem pels cotxes. També van venir imponents camions russos, que en dèiem “Katiuskes” amb remolcs amb defenses antiaeris de 4 canons.
Els efectes del bombardeig en la Biblioteca de la Mancomunitat
Els cinemes continuaven i molts soldats venien del front de Lleida al Cinema Modern i a unes cases de prostitutes davant del poliesportiu. Hi havia molt desordre, els nens sense escola i molta tropa voltant pel poble. Recordo haver sentit l’afusellament d’un soldat. Aquest soldat havia pres coses d’una casa, el van detenir, també recordo que tota la tropa va formar des del cafè Terrall fins a la carretera de Castelldans. On hi ha l’escorxador el van afusellar tot hi que els amos de la casa robada van demanar que no ho fessin. Però els caps van dir que ho tenien que fer per escarmentar als altres. Jo no hi vaig anar però vaig sentir els trets. Un amic va dir que havien estat tres els afusellats però jo sols en ho sé d’un.
Aquests que van afusellar qui eren?
Eren republicans mateixos, el front era a Lleida, Borges era republicana. Per això venien de Lleida al cine, les prostitutes.
Com va ser l’entrada dels nacionals?
Tenim que tenir en compte que abans va ocórrer el segon bombardeig al novembre entre els dos bombardeigs van fer-ne un amb l’intenció de destruir la via del tren, sense encertar-lo. En un d’ells van matar un dels soldats que coneixia. A vegades jo anava amb grups de soldats a la Floresta on posaven dinamita als ponts de les comunicacions per volar-les . Algun amic em deia que la seva mare es feia amb un soldat. Els homes eren a la guerra. A casa rentàvem la roba a un soldat que també va demanar relacions a la mare. El pare no era a la guerra però tenia que anar a construir trinxeres com tots els homes grans del poble. La mare de cap manera. Hi van haver moltes relacions entre noies joves casades i els soldats.
Estava tot desmuntat.
No hi havia col.legis ni diaris tot era desordre i molta por. El bombardeig del novembre. Estàvem jugant amb un amic en la Plaça Ramon Arqués al carrer. Sentim tocar la campana, quiets torna a tocar. Si tocava dos cops volia dir que eren enemics, si hagués tocat sols un cop volia dir que els avions eren republicans i quan passava l’alarma tocaven la campana petita. Aquest cop van tocar dos cops. L’amic em diu “anem a casa”, m’agafa de la ma i passem per un carreró fosc, el vaig seguir, llavors una amiga de casa em diu que vagi amb ella cap a un celler , quan ho vaig veure tot fosc decideixo marxar cap als trossos. Vaig deixar que l’amic se’n anés cap a casa. Després vaig veure com s’atansaven deu avions i jo vaig afirmar que eren Junkers, ara he comprovat que un historiador de Cervià ha demostrat que eren italians. Si haguessin estat Junkers haurien estat alemanys. Evidentment amb onze anys no podia saber quin tipus d’avions eren. Els antiaeris van reaccionar i pim, pam. Vaig travessar el Canal i em vaig aixoplugar en una cuneta i van començar a bombardejar amb gran soroll, tot tremolava. Portàvem un bastó que ens posàvem entre les dents.
A la boca?
Si, si a la boca. Tot tremolava. Quan va acabar l’atac vaig marxar i per tot arreu sortia fum.
A la guerra va perdre algun familiar? Amics si, però familiar?
Llavors vaig anar a veure al meu amic. On avui hi ha l’Espai Macià vaig trobar al seu pare amb el cap envenat i em va dir que havien mort tots. Em vaig trobar la mare que em buscava i em va dir que el pare que ja havia tornat també em buscava. Em va dir que anés cap a casa així sabrien tots que era viu. Es va produir la gran desbandada.
Després va haver més bombardejos i nosaltres anàvem als refugis. La gent se’n va anar a viure a les cabanes. La meva família marxava al tros al matí i tornava a la nit. Així no abandonàvem als animals que teníem a casa. Moltes nits no hi havia llum i era un incessant pas de camions cap als fronts.
Podem fer un recompte de víctimes.
Com t’ he dit, jo vaig publicar al principi els que deia el Registre. Més tard vaig preguntar a gent del Jutjat, un de dretes i un d’esquerres i van coincidir amb la xifra de 80 morts. Els carregaven en un camió tal com havien quedat. Els morts de la ciutat foren aviat contats i com hi havia molta tropa els van donar per desapareguts, això en un bon principi, amb els anys si han afegit aquests desapareguts ja identificats. També he dit que els van enterrar i després desenterrar per a la seva comprovació.
Vareu passar molta gana?
La gana també ens afectava. Tot estava racionat, a més els soldats. Aquests estaven a les pallisses, als molins d’oli, als magatzems. Va arribar a venir el Mariscal Tito, saps qui era?, el dictador de Iugoslàvia que lluitava al bàndol republicà amb els comunistes. L’Estat Major a Cal Paco era on es reunien els caps. Les bombes no el van afectar mai com tampoc a les Escoles Republicanes, el fet fou que els nens i els mestres van córrer cap al Terrall on hi havia rases i allí van morir. Jo con no hi vaig anar em vaig salvar. Ja veus lo que és la guerra, la gana, la por, la pèrdua de gent sembla estrany com els polítics juguen amb la gent com si fossin números, com si fóssim animals.
La quantitat de vides que es perden en una guerra, no?
La destrucció va ser espectacular, tot el poble va quedar arrasat. El nou govern va tenir que refer molts edificis
Com es van refer les Borges Blanques després de la destrucció?
.Com molts pobles van quedar destruïts el nou Estat va arreglar certes cases mitjançant un Organisme que s’anomenava “Regiones Devastadas” . Com Borges havia quedat tan destruïda es van crear ací unes oficines per la reforma, jo hi vaig treballar, tenia 16 anys i érem uns 60 treballadors , entre aquests hi havia presoners inclús un noble arruïnat
Al Terrall amb tres companys.
Va tornar a estudiar vostè?
No, no, amb la guerra ja no vaig anar a l’escola, nosaltres estàvem prop del refugi de la plaça que encara existeix, tocant al vell Ajuntament (on avui hi ha el Centre Cívic). Era a una casa anomenada Cal Cortada, era tot de formigó, Jo estava dintre. No sabia si era de dia o de nit, els pares em portaven menjar A les fosques amb uns quants llums de ganxo . Quan queien les bombes estàvem ben arrupits, tot tremolava. Llavors va ser quan el pare va decidir marxar a una cabana al terme. El pare es va informar que hi havia una cabana buida al Racó del Moro a la carretera de Cervià. La cabana tenia un lloc sota pels animals i amb una escala pujàvem a les nostres dependències. La cabana restava oberta. Varem marxar del poble amb unes cabres lligades al carro i la mare i jo caminant. Portàvem farina per fer-nos el pa. Una dona vella es va unir a nosaltres. Tots els trasllats es feien de nit per evitar ser vistos. Tot i això passaven avions que tiraven bengales per observar en la foscor, els soldats s’amagaven en “xaboles” per poder fumar sense ser descoberts.. Allà vaig poder veure força combats aeris fins i tot vaig veure baixar pilots amb paracaigudes, era cap a Cervià. Varem estar uns quants dies a la cabana amb força perill. Un dia a la cabana varem observar un gran moviment de tropes, els soldats ens deien que marxéssim ja que el perill era imminent. Llavors en una coveta que ja teníem preparada ens varem posar dins i allà observàvem que a l’altra vessant de la muntanya es veien llargues fileres de soldats en preparació de combats. Varem anar a un altra cabana ja habitada però que hi havia un refugi. Sense voler ens varem trobar al mig del combat, corrent a refugiar-nos. Morters, metralladors i molt soroll. Encara avui hi ha les trinxeres perquè a l’estar construïdes a la roca es van conservar. Tots els bessons estaven atrinxerats.. A la nit varem dormir a la cabana dels amics, la gent es feien refugis amb troncs. Quan baixàvem a la nostra cabana el pare va sentir tocar les campanes de Cervià. Va dir “a Cervià segurament ja són nacionals”. Varem veure un camió de soldats, com érem a la carretera van parar. Eren italians. Si no hagués estat per Alemanya i Itàlia en Franco no hagués guanyat la guerra.
Manel fent el Servei Militar
M’he oblida’t d’un tema. Quan anava a col·legi després de la guerra, ens van obligar a anar al camp de futbol (on avui hi ha el nou CAP) a fer instrucció militar, amb fusells de joguina i marcant el pas controlats per caps de Falange i el diumenge a desfilar pel poble amb tambors i trompetes. Per aquests fet no m’agraden ni els tambors ni les cornetes. Els més grans feien la desfilada amb fusells de veritat però sense munició. Les noies feien el seu tipus de desfilada al cinema Modern. A missa hi anàvem forçats. Tots i a més confessats, tant als Frares com a les Escoles. Si pel carrer trobaves un cap de Falange tenies que quadrar-te i saludar-lo amb la salutació feixista del braç en alt. Però quan Alemanya va començar a perdre la guerra mundial es va anar afluixant. Llavors ens van dir que érem neutrals. Tendes de campanya al Terrall envoltats de canons. Si un dels que formàvem no es portava bé el pelaven al “rape”. Era un règim militar. Les noies també. Uniforme no en portàvem però els caps si, camisa blava i boina vermella, correatges. Els gastadors (soldats) també anaven uniformats i nosaltres en lloc de fusell, una fusta llarga com he dit abans.
En Manel el dia del seu casament. amb la Maria Sech
Resumint, Manel. Una guerra marca de per vida!
És una cosa que marca molt, en tots els sentits, cases enrunades, amics morts, gent que no ha tornat mai més. Gana, toc tancat no hi havia botigues, tenien un molinet del cafè per moldre el gra per fer farina. Moltes malalties, sense medicaments Jo vaig agafar una mena de tifus em va recomanar tres lavatives diàries, mati, migdia i nit. No menjava res. Semblava una calavera..Poc a poc em vaig anar posant bé. Ara hi ha medicaments llavors no. Als malats els hi donaven aigua bullida de farina de llinosa timó, herbes. Te rentaven i et posaven sagí dolç dels porcs.
Greix?
Sí, un greix que en feien unes botifarres especials, servia per desinfectar, barrejat amb l’aigua de llinosa feien un pegat. Anàvem descalços. Un dia vaig xafar una llauna enterrada i em vaig fer un gran tall a la planta del peu. La mare va bullir l’aigua per fer el miraculós pegat i me’l va aplicar. Llavors ja vaig tenir que portar espardenyes que les mares feien servir quan feies entremaliadures o et trencaves alguna peça de roba. Al Canal i a les basses del Terrall es banyaven els soldats en calçotets. Ja no funcionava res.
Als frares hi havia un hospital. Els que vivíem als costats veiem arribar els ferits amuntegats en camions, no en ambulàncies, no. S’ha de viure, avui hi ets i demà ja no hi ets.
Continuarà....
LA PÀGINA DE LA CONFRARIA,
OLIVERA EXCEPCIONAL
La Confraria de l'Oli Verge Extra de les Garrigues i les Terres de Lleida ha decidit apadrinar una olivera que per les seves mides, antiguitat, situació es consideri excepcional. Demanem als habitants de les comarques de Lleida que proposin candidates a aquesta distinció. L'olivera pot ser de qualsevol tipus d'oliva però te que ser autòctona de les comarques citades. O sigui que no pot haver estat trasplantada procedent de diferents indrets foranis. Si que pot ser candidata en el cas de haver estat trasplantada des de les comarques lleidatanes. (per exemple les que han estat portades a jardins, rotondes, vies urbanes i interurbanes).
A aquesta olivera se li calculen uns set-cents anys, és del terme de Borges Blanques de varietat Robal
LES ASSOCIACIONS
DGDH
Democracia Global Derechos Humanos
Objetivo principal: “Estabilidad Emocional y Economica” www.dgdh.es
Rebajar drásticamente las cifras de paro y asegurar el empleo digno.
Devolver “Masa Económica” a la ciudadanía.(dinero circulante).
Reducción/Desaparición departamentos o estamentos no necesarios a nivel nacional (Senado, Diputaciones, Consejo Comarcal, Parlamentos Autonómicos,etc.).
Restitución Derechos en condiciones (Sanidad, Educación, Justicia, etc.).
Reducción gastos públicos (sin tocar ninguno de los derechos).
Optimización gestión pública.
Primera Vivienda gratuita y en propiedad.
Reducción gastos bancarios a la ciudadanía (cobro por reclamaciones deudoras y otras)
Potenciación autónomos y emprendedores
Reducción impuestos a las empresas según resultados cifra del paro
Garantizar jubilaciones dignas (se realizara referéndum para un nuevo sistema, respetando a todos aquellos que viene del sistema actual).
Sueldos dignos y suficientes
Desaparición del trabajo en precario y el abuso por necesidad
Protección de nuestros productos en relación a las importaciones de otros países (principalmente los que usan mano de obra barata y sin derechos laborales)
Potenciación productos ecológicos limpios y sistemas de reciclaje que cuiden el medioambiente.
Persecución férrea de la corrupción ( principalmente de alto y medio nivel) tanto público como privado.
Nuevo sistema impositivo, más justo.
Residencia en el país solo con contrato de trabajo, también de los pertenecientes a Europa.
QUI DESTACA A LES BORGES BLANQUES
cetrilleres d'un sol us
MOLT IMPORTANT
En compliment de la Llei 34/2002 de 11 de juliol, de serveis de la societat
de la informació i de comerç electrònic i Llei Orgànica 13-12-1999 deProtecció de Dades, estem obligats a comunicar-li que la seva adreça de correu
electrònic figura en la nostra base de dades.Si no voleu seguir rebent cap missatge informatiu de la nostra publicació, RESPONGUI o Reenvii aquest mateix missatge amb l'assumpte ESBORRAR CORREU. Gràcies.
Correu electrònic sudoestactiu@hotmail.com
